Biodiversitat de la Mediterrània

Més de
4768
17000

Espècies d'organismes

Més de 17,000 espècies d’organismes viuen a la Mar Mediterrània
(animals, plantes, bacteris, virus…)
Alguns els pots veure navegant.

Nosaltres en mostrem unes quantes.

Posidònia, alga dels vidriers

Posidonia oceanica.

És una planta marina, que no pas un alga!
  • On el podem trobar?

    Només al mar Mediterrani. És una planta que es pot trobar entre els 3-4 metres fins als 40 metres de fondària si les aigües són clares. És fàcil de veure quan naveguem per aigües costaneres i clares. Podem trobar praderies sobre zones rocoses o sobre sorra.

  • Quant viu?

    Hi ha una praderia a les Illes Balears que han calculat que te més de 1000 anys…

  • Què menja?

    Com es una planta, fa la fotosíntesi. Per les fulles, les tiges i els arrels absorbeix els nutrients que necessita. A partir de la llum del sol i el diòxid de carboni, les fulles de la planta poden generar hidrats de carboni  – que són l’aliment de la planta – i oxigen que allibera al mar.

  • Com viu?

    La posidònia forma grans praderies que poden arribar a mesurar metres o quilòmetres quadrats.

  • Com es reprodueix?

    A vegades, no se sap quan ni perquè, la posidònia fa flors (que són masculines i femenines al mateix temps). Si les flors són pol·linitzades, s’acaben formant uns fruits que són coneguts com les olives de mar que donaran lloc a un altre planta.

  • Qui se la menja?

    N’hi ha pocs animals que se la mengin. Les salpes, uns peixos vegetarians són dels pocs que són capaces de digerir la gran quantitat de fibra de les seves fulles.

  • Curiositats

    Sabies que més de 400 espècies diferents poden viure en una praderia de posidònia? Les praderies que crea la posidònia estan incloses a l’Annex I de la Directiva Hàbitats (92/43/CEE), una llei europea feta per a conèixer i protegir hàbitats importants i únics.

Dofí mular

Tursiops truncatus.

És un mamífer marí adaptat a viure al mar que ha de sortir a superfície a respirar
  • On el podem trobar?

    El dofí mular és una espècie molt comú a molts mars que pot viure a prop de zones costaneres i a mar obert. És el dofí que més fàcilment ens podrem trobar navegant. (AU: penses que pots fer un detall de l’aleta?: asturnatura.com

  • Quant viu?

    Són animals que poden viure entre 30 i 40 anys.

  • Què menja?

    Peixos, cefalòpodes, crancs, gambes…ñami…Però segons l’edat i el sexe del dofí, prefereixen menjar unes coses o unes altres.

  • Com viu?

    Són molt sociables i jugascons, sempre van en grups: normalment en grups més petits quan viuen a prop de la costa i en grups més grans quan viuen a mar obert però casi sempre a prop de la superfície tot i que poden fer immersions fins als 200 metres.

  • Qui se’l menja?

    Són el plat preferit de taurons i orques.

  • Curiositats

    Sabies que tenen un òrgan específic al seu front, el meló , que emet i rep sorolls casi inaudibles per a nosaltres i que funciona com el sonar d’una embarcació? Amb el meló es capaç de comunicar-se amb els altres dofins i saber on hi ha un bon banc de peixos per a dinar. Els sorolls que generen els sonar de grans vaixells i els que es fan servir durant la cerca de petroli enterrat al fons marí, els afecta molt, i pot arribar a fer que es desorientin, perdin el seu grup i morin.

Tortuga Babua

Caretta caretta.

Un tortuga, un quelonídid, un tipus de rèptil de sang freda
  • On el podem trobar?

    La podem trobar en casi tots el mars i oceans càlids del planeta, tan en aigües obertes com a prop de la costa. De les tres tortugues que es troben a la Mar Mediterrània, és la més abundant.

  • Quant viu?

    Són molt longeves i poden viure més de 50 anys.

  • Què menja?

    Menja de tot, són omnívores com l’ésser humà. La seva boca és com pic, molt dur i al seu esòfag pot triturar l’aliment. Li encanten els bivalves, els cargols com les lapes o els nudibranquis, crancs, peixos, meduses, cogombres de mar, estrelles i algues i plantes marines…de tot! També els encanten els esquers que els pescadors fiquen als seus hams, com els calamars, i molts cops són pescades sense voler per ells.

  • Com viu?

    Viu nedant tota la vida, movent-se d’un costat a l’altre mar, buscant aliment i parella. Aguanten moltes hores sense respirar però de tan en tan han de sortir fora de l’aigua i és el moment en els que les podem veure a la superfície.

    Quan són petites prefereixen les aigües obertes i quan es fan més grans prefereixen les badies i aigües més tranquil·les. A Catalunya, els encanta viure a prop de les badies del Delta de l’Ebre.

  • Com es reprodueix?

    Es reprodueixen per ous que les femelles posen a grans forats que fan a platges de sorra allunyades de la gent, el soroll i la llum. Després d’unes setmanes, els ous s’obren i surten petites tortugues que marxen ràpidament cap al mar. És molt estrany que a les platges de Catalunya vinguin a posar els ous, però a vegades ho fan a les platges del Delta i un any els van posar a la platja llarga de Tarragona.

  • Qui se’l menja?

    Abans se les menjaven els humans, però ara està protegida i no es poden pescar ni menjar. Quan són petites i acaben de sortir de l’ou són molt vulnerables i molts animals, com gossos o gavines se les poden menjar. Quan es fan grans i la closca s’endureix, només animals com taurons o orques se les poden arribar a menjar.

  • Curiositats

    Sabies que segons la temperatura de la sorra on s’han incubat els ous són femelles o mascles? Si la sorra on s’han incubat tenia una temperatura entre els 29ºC i els 35ªC, les tortugues que neixen són femelles. Si és inferior, les tortugues que neixen són mascles.

Corb marí emplomallat

Corb marí gran 

Phalacrocorax aristotelis.

Phalacrocorax carbo.

És un ocell marí
  • On el podem trobar?

    El més habitual es trobar-los sobre les roques de l’espigó amb les ales totalment obertes, eixugant-se després de bussejar. Però també els veurem al mar, nedant com un ànec, amb el seu coll molt estirat, observant el paisatge. I si tenim sort, els podem veure aguaitant els peixos i decidint quin és el millor moment per caure en picat a l’aigua i pescar. Si podeu veure aquest espectacle, us convidem a comptar els minuts que es passa sota l’aigua i intentar endevinar on apareixerà de nou el seu cap.

  • Quant viu?

    A vegades als estudis i censos que es fan per conèixer més sobre l’espècie, se’ls col·loca una mena de polsera de plàstic amb un codi amb informació sobre l’au. Si aquest au en concret es trobada per alguna persona de nou, mesos després, coneixerem una mica sobre el seu passat, d’on ve, quant mesurava quan la van agafar…Gràcies a registres com aquests, se sap que alguns corbs marins poden viure fins als 18 anys.

  • Què menja?

    Principalment menja peixos, d’aigua salada o d’aigua dolça, que pesca quan es submergeix a la velocitat del raig.

  • Com viu?

    És normal veure’ls en petits grups de 4 o 5 sobre les roques o nedant. Abans feien  migracions per canviar de residència a l’hivern i a l’estiu. Ara s’ha vist que molts no es mouen del mateix lloc fins que no arriba el moment de la reproducció.

  • Com es reprodueix?

    Quan es l’època de criar s’ajunten molts sobre petits illots o penya-segats escarpats allunyats del soroll i de les molèsties d’animals. Cada parella acostuma a posar 3 ous que eclosionara en diferents moments.

  • Qui se’l menja?

    Els principals depredadors els tenen quan són petits i són menjats per petits mamífers. Quan són adults moren per problemes de contaminació a la mar o quan s’enganxen als arts de pesca que es troben quan bussegen.

  • Curiositats

    Saps que també hi ha poblacions de corb marí als embassaments i pantans? Allà els pots veure pujats dalt d’arbre, eixaguant-se.

Barqueta de San Pere

Velella velella.

Hidrozou, de la família dels cnidaris (meduses, coralls, gorgònies…)
  • On el podem trobar?

    A qualsevol mar càlid del planeta. Normalment les veiem surant a la superfície de la mar, allà on el vent empenya les seves veles, sense poder dirigir el seu rumb de navegació. Podem trobar també grans acumulacions, ja mortes, a les platges, formant línies paral·leles a la mar de color blau intens. Quan porten uns dies fora de l’aigua perden el color blau intens i es tornen  transparent amb textura de plàstic. Casi sempre es veuen a la primavera.

  • Quant viu?

    No se sap segur, però són animals que viuen pocs mesos.

  • Què menja?

    Són carnívores…però no us heu de preocupar, mengen organismes petits, com larves de peixos i invertebrats, ous o petits crustacis que viuen flotant en la mar i són part del plàncton.

  • Com viu?

    Sempre es troben a la columna de l’aigua o bé nedant o bé surant sobre la superfície.

  • Com es reprodueix?

    Són molt curioses! Adopten diverses formes com els passa a les papallones que abans de poder volar són larves o cucs de seda.  La barqueta de Sant Pere és realment un conjunt de petits pòlips (com petites anemones) que conviuen totes junts i tenen repartides les tasques. Un grup d’aquestes pòlips es dediquen a la reproducció i són els responsables de produir mini-meduses (que no piquen) femelles i mini-meduses mascles que es reproduiran formant petites larves que es multiplicaran per a generar noves «barquetes».

  • Qui se’l menja?

    Molts animals, com per exemple alguns cargols marins.

  • Curiositats

    Sabies que dins de la Barqueta de Sant Pere viuen algunes algues, com hi passa amb els coralls? La Barqueta dóna protecció a les algues i les algues els proporcionen aliment.

Bot o peix lluna

Mola mola.

Peix amb esquelet ossi
  • On el podem trobar?

    Pot viure en aigües tropicals i temperades arreu del món. A la Mediterrània és durant la primavera que resulta més fàcil de veure surant a la superfície. Molts cops veiem una de les aletes sobre-sortint per fora de l’aigua que ens pot fer pensar en un tauró o una tonyina. A vegades se’ls pot veure saltant per a desparasitar-se.

  • Quant viu?

    No se sap quant viu en estat salvatge, però en un aquari de Califòrnia va viure fins als 10 anys.

  • Què menja?

    Bàsicament…meduses! També crancs i peixos que pesca durant les seves immersions fins als 600-800 metres de fondària. En definitiva, organismes que no es moguin molt ràpid i que no hagi de perseguir!

  • Com viu?

    Viu tota la seva vida a mar obert, des de la superfície fins a grans fondàries. Al seu ritme, però recorre grans distàncies, aturant-se per a descansar, ja que no li cal estar nedant sempre per a poder respirar.

  • Com es reprodueix?

    El peixos mola mascle i els peixos mola femella alliberen al mateix temps cèl·lules reproductores que s’ajuntaran al mar formant petites peixos lluna que tenen forma de globus i una cua amb aleta caudal que es modifica i «perd» quan es fan adults.

  • Qui se’l menja?

    Orques, lleons marins…animals capaços de travessar la seva pell tan dura.

  • Curiositats

    Sabies que pot arribar a pesar 1000kg, però que el seu cervell no fa ni 4 grams?

Pelagia

Pelagia noctiluca.

Són meduses que pertanyen al grup dels cnidaris (com les gorgònies, les barques des sant Pere, o els coralls).
  • On el podem trobar?

    A prop de la platja o a mar obert. Solitàries o en grans (a vegades molt grans) eixams.

  • Quant viu?

    Poden viure entre els sis mesos i els dos anys aproximadament.

  • Què menja?

    Com d’altres meduses, s’alimenten del zooplancton que es troben al seu camí. El zooplàncton és aquella part del plàncton format per larves de peixos, d’eriçons, ous de peixos o crustacis minúsculs com els copèpodes. Els seus tentacles estan plens de cèl·lules urticants (que és el que ens pica quan les toquem) amb els que «atonten» a les presses per poder menjar-se-les.

  • Com viu?

    Sempre van surant bastant a prop de la superfície del mar, mogudes per les corrents marines Per això, a vegades les corrents les porten cap a les platges o les badies on s’acumulen i acaben morint.

  • Com es reprodueix?

    Al contrari que altres meduses, les pelàgies neixen com a larves que ràpidament es transformen en petites meduses que es fan grans i es reprodueixen donant lloc, de nou, a larves. Normalment quan l’aigua del mar puja ràpidament de temperatura, es reprodueixen més ràpidament i apareixen els grans eixams que tan poc ens agraden.

  • Qui se’l menja?

    Molts animals, com les tortugues, les tonyines o els peixos lluna. No aporten molta energia però són fàcils de pescar i acostumen a viatjar en grans bancs o eixams

  • Curiositats

    Sabies que són meduses bioluminescents, es a dir, que són capaces de generar llum?

    Són meduses de mida mitja i són de les més perilloses a la Mediterrània. Però, no ens hem d’espantar si algun dia alguna ens pica; és una mica dolorós però passa ràpid i en 2-3 dies ja ni ens recordarem. Si veiem, ho millor es romandre tranquils i sortir de l’aigua; si ens posem nerviosos podem fer moviments involuntaris que les apropin a nosaltres.

    Vols saber què has de fer si et pica una medusa? Com a norma general, no t’has de tocar la picada i si és possible, mantenir la part afectada dins del mar. Mai, mai, mai has de posar-te aigua dolça, això activaria les cèl·lules urticants que quedessin sense explotar. Si vols saber-ne més mira el següent arxiu: Link meduses

Anemona

Anemonia viridis.

Són anemones. Cnidaris antozous (cnidaris són també les meduses, les gorgònies, les barquetes de Sant Pere…)
  • On el podem trobar?

    Sempre enganxada a un roca o als pilars de fusta dels ports.

  • Quant viu?

    No sé sap molt bé…en aquaris han arribat a viure alguns anys.

  • Què menja?

    Com d’altres meduses o cnidaris menja petits animals que la corrent li porta, ja que elles no es mouen del mateix lloc. El color verd dels tentacles es degut a les algues que viuen dintre d’elles: l’anemona li dona protecció i nutrients a les algues i les algues li donen aliment a la anemona.

  • Com viu?

    Sempre enganxades a roques i parets. Durant el dia tenen els tentacles molt oberts per captar el màxim número de preses. Als tentacles tenen cèl·lules urticants, com les de les meduses, per atordir a les seves presses i poder-se-les menjar. Per això són animals urticants: normalment no hi ha cap reacció si toquem l’anèmona amb els dits, però si després ens toquem la cara o els llavis, se’ns pot inflar

  • Com es reprodueix?

    Com alguns invertebrats, són capaces de dividir-se i a partir d’una part de l’animal, sortir un altre de nou. També es poden reproduir sexualment; cada anèmona allibera les cèl·lules reproductores al mar, on s’ajunten per formar un petit ou que donarà lloc a una larva que pot nedar lliurement pel mar fins que troba una bona roca on enganxar-se per sempre.

  • Qui se’l menja?

    Tot i les seves cèl·lules urticants, sípies o petites cargols se les mengen.  Als humans també ens agrada molt i és fàcil trobar-les sovint als menús dels bars de platja.

  • Curiositats

    Sabies que hi ha unes petites gambetes que viuen al voltant de les anemones i a les que no els fan res les seves cèl·lules urticants? Si un dia vas amb ulleres i tub i veus un núvols de petites «cosetes» al voltant d’una anemona, el més probable es que siguin aquestes gambetes

Plomall de mar

Sabella spallanzanii.

Diverses espècies marines, aquesta és una de les més conegudes

És un platelmint marins, és a dir, un cuc de mar
  • On el podem trobar?

    Sempre enganxat a un roca o als pilars de fusta dels ports de molts mars i oceans a zones amb corrent.

  • Quant viu?

    Segons els científics viuen entre els 2 i els 5 anys

  • Què menja?

    És un animal que filtra l’aigua mitjançant la seva corona de primes (i espectaculars) brànquies, atrapant els petits animals planctònics que porten les corrents.

  • Com viu?

    Viu sempre enganxat a la mateixa roca o pilar del port. El cuc crea un tub de sorra i mucus on hi viu amagat. Quan no hi ha perill, del tub surt la corona de brànquies que li serveix per a respirar i menjar. Si cap persona/peix o organisme se li apropa, en un tres i no res tanca la corona dins del tub.

  • Com es reprodueix?

    Hi ha plomalls femella i plomalls mascle. Per contra de com passa amb moltes espècies al mar, en el cas d’aquest plomall la unió de les cèl·lules reproductores femenines i les masculines ocorre dins del tub de la femella, més protegit.

  • Qui se’l menja?

    • No tenen molts depredadors segurament per la presència de substàncies tòxiques al seu cos.
  • Curiositats

    El mateix és tota una curiositat…mai us havíeu imaginat que un cuc podria ser tan bonic?